lunes, 1 de junio de 2009

la Nanotecnologia


La nova era...


La Ciència i engiyeria; capaces de crear màquines extremament petites, de mida nanomètrica, això és possible a partir de la manipulació individual d'àtoms i molècules.
Per tenir-ne una idea un nanòmetre és 1.000 milions de vegades inferior a un metre, és a dir, com una puça en un espai 10.000 vegades més gran que el Camp Nou.
nano -és un prefix grec que indica una mesura.



Els físics G. Binning i H. Rorher, del laboratoria a Zürich, van desenvolupar l'any 1981 el microscopi 'efecte túnel, que va permetre d'observar per primera vegada el àtoms de forma individua. ocs ans després, aquestes investigacions van presentar a la comunitat científica el microscopi de forces atòmiques , am el qual fou possible observar mostres de tipus biològic.



L'any 1986 Binning i Rorher van ser guardonats amb el premi Nobel de Física.

Amb els microscopis d'efecte túnel i de forces atòmiques no tan sols es possible veure els àtoms a o le smolècules, sinó que també som capaços de manipular auqestes molècules, estirar-les o determinar-ne les seves propietats de forma individual.

La nanolitografia és una tècnica que ne spermet pintar obejctes emprant el microscopi com si fos un pinzell i els àtoms o molècules com si fossin tinta.

En un futur...
Les nanoestrucutres s'otindran mitjançant la utilització de maquinària molecular preexistent en els éssers vius. Fins ara, els nanocomponents fabricats s'han cosntruït unint una peça rere una latre, o bé s'han aconseguit dividint estructures més grans en peces més petites.
En l'actualitat investigadors estaudinencs de l'Isntitut de Tecnologia de Massachusetts fan servir virus modificats genèticament per construïr nanopeces que es poden utilitzar per fabricar xips de computadores fins a nous tipus de bateries i cèl·lules solars.

Fins fa uns anys la nanotecnologia estava resgistrada al camp exclusivament cinetífic, però mica en mica s'està convertint en una promesa enconòmica que atrau els governs, els inversors de capital i de risc i les grans multinacionals.
Aquesta ciència ja és present en mlt objectes quotidians que nes envolten: en pintallavis, en algunes eines per tallar metalls, en embenatges antibacterians, en finestres autonetejables... Cada vegada va a més la seva evolució i el seu impacte social pot esdevenir tan revolucionari com l'aparició de màquina de vapor o elneixamen d'Internet.

El tram revolucionari s'acosta...
la nanotecnologia ben aviat serà una realitat tangible i quotidiana, capaç de canviar-ho tot: l medicina, la cosmètica, la indústria de l'automòbil, les tècniques de construcció d'edificis i la manufactura de teixits.
Si això és així d'aquí un futur podríem dur jerseis fabricats amb un teixit intel·ligent que supervisés el nostres estat corporal.


En un futur no gaire llunyà, la nanotecnologia podria crear robots minúsculs capaços d'autoreproduir-se i que patrullarien pel nostre cos i detecterien tumors incipients molts abans que comencessin a ser evidetns; nanorobots que ens informarien a cada moment de l'estat de les nostres cèl·lules des del seu interior i que diagnosticaren qualsevol malaltia o alteració fisiològica molt abans que els seus efectes es fessin palesos.

Una altre de les possibilitats és crear nanorobots autoreplicatius que campessin lliures per l'ambient i eliminessin la contaminació en l'aigua i en l'aire.

Uns científics del departament de bioenginyeria de la Universitat Rice de Huston han desenvolupat un possible mètode per eliminar càncers inoperables, mitjançant la unió d'anticossos a nanopartícules d'or, han aconseguit que aquestes s'enganxin específicament a les cèl·lules canceroses d'un malalt, i mitjançant una radiació infraroja inofensiva, s'escalfin fins a matar les cèl·lules malignes.

En el la vessant mediambiental, diversos grups de recerca estan trobant aplicacions nanotecnològiques molt útils en la neteja dels residus tòxics de les aigües subterrànies, així com en la producció de noves i més eficients cèl·lules d'energia solar.



Ciència ficció?
Nokia Morph, concepte creat per el centre d'investigació de Nokia i la universitat de Cambridge per una exposició del MOMA de Nova York, aquí ens mostra un dels avantatges que la nanotecnología oferirà a la hora de fabricar móvils en un futur proper.
és la representació de les noves possibilitats de poder fer un móvil en què es pugui canviar la forma gràcies a materials flexibles amb memòria.

Un altre altre de les seves carecteístiques és que repel·leix la brutícia i els líquids, al estar construït amb processos nanotecnológics on es pot controlar la matèria i el nivell atòmic.

I un altre avantatge que ens proporciona és l'alimentació directament de energia solar, i ja ens podríem oblidar de recargar bateries.

Es pot transformar com a rellotge, i reproductor de música.




Emissions de CO2 anuals


Quanta quantitat de CO2
emetem a l'any?


Xènia

Total emissions de CO2 de energia domèstica=9.482,35 kg CO2

Total per persona (9.482,35kg CO2 /5 persones)= 1.896,47 kgCO2

Total emissions CO2 de mobilitat =2.424 kg CO2

Total emissions CO2 alimentació= 1.500 kg CO2

Total emission CO2 béns de consum= 1.500 kg CO2

Total emission CO2 dels residus= 325 kg CO2

Total emissions CO2 = 17.127,82 kgCO2


Clara

Total emissions de CO2 de energia domèstica= 7.925 kg CO2

Total per persona (7.925 kg CO2/4persones)= 1.981,25 kgCO2

Total emissions CO2 de mobilitat = 3.529 kgCO2

Total emissions CO2 alimentació= 1.500 kgCO2

Total emission CO2 béns de consum= 1500 kgCO2

Total emission CO2 dels residus= 325 kg CO2

Total emissions CO2 = 16.760,25 kg CO2


Laia

Total emissions de CO2 de energia domèstica= 4.824,36 kg CO2

Total per persona ( 4.824,36 kg CO2/3persones)= 1.608,12kg CO2

Total emissions CO2 de mobilitat = 3.410 kg CO2

Total emissions CO2 alimentació= 1.500 kg CO2

Total emission CO2 béns de consum= 1500 kg CO2

Total emission CO2 dels residus= 325 kg CO2

Total emissions CO2 = 13.167,48 kg CO2


domingo, 31 de mayo de 2009

COLTAN


Coltan és un mineral, és l’abreviatura de dos minerals que són: La columbita i la tantalita.

D’aquests dos minerals se’n extreu el tàntal i el niobi.
Els dos presenten gran importància sobretot en la indústria electrònica, com per exemple el tàntal presenta una gran resistència a la calor i unes determinades propietats elèctriques.
També té un gran interès econòmic, i és fonamental en aparells per a les
telecomunicacions. El tàntal i el niobi són utilitzats en gairebé tots els dispositius electrònics: telèfons mòbils, aparells GPS, televisions de plasma, ordinadors portàtils, aparells PDA i MP3, etc.
El
niobi té utilitat en la fabricació d'acers, sobretot els inoxidables que han d'aguantar altes temperatures, com els dels motors a reacció. També intervé en la fabricació d'imants superconductors per a ressonàncies magnètiques.
El fet d’extreure quantitats de Coltan aporta certs problemes socials, com per exemple la pobresa actual d’algunes zones és en part, fruit de les quantitats que es van extreure de la República Democràtica del Congo entre el 1998 i el 2002.
L’extracció de quantitats de Coltan, és a dir l’explotació minera, comporta greus problemes sanitaris, fins i tot ha arribat a provocar la mort de milers de persones a la zona d’Uganda i altres indrets. Alhora, a part de provocar problemes sanitaris, també provoca conflictes laborals, ja que no és una feina fàcil i acaba sent gairebé d’esclavatge.

En conclusió, l’ús del Coltan, és beneficiós en indústria electrònica, etc., però a la vegada perjudicial per nosaltres mateixos, la salut dels que ho tenen més a l’abast i pel medi ambient.

miércoles, 27 de mayo de 2009

CANVI CLIMÀTIC



Quines en són les
causes?


El clima és un sistema complex determinat per la radiació solar, la rotació de la Terra, la composició química de l’atmosfera i les variacions físiques dels oceans. En aquest sistema hi intervenen igualment alguns elements físics com ara el glaç, la neu i la superfície terrestre. Les parts d’aquest conjunt es relacionen a través d’intercanvis energètics i de fluxos de materials, que són l’origen de que el clima no sigui una variable exclusiva d’una localitat concreta, sinó de regions més o menys grans.



Els components del sistema climàtic condicionen el clima mundial o regional ja sigui:





  • modificant la composició de l’atmosfera terrestre, modulant l’absorció i la transferència de l’energia solar i, afectant a la reflexió de l’energia infraroja cap a l’espai;


  • alterant les propietats de la superfície terrestre ja sigui cobrint-la en alçada com fan els núvols o tapant-la arran de terra com fa la neu i el glaç;


  • redistribuint horitzontal i verticalment la calor d’una regió a l’altra per causa dels moviments de l’atmosfera i els corrents marins.



En condicions naturals les diferents variables que poden incidir sobre el clima es troben compensades per la pròpia dinàmica dels sers vius que conformen la biosfera. I això ha estat així fins a l’inici de la revolució industrial, quan es comencen a utilitzar fonts d'energia procedents de combustibles fòssils.