COLTAN

Coltan és un mineral, és l’abreviatura de dos minerals que són: La columbita i la tantalita.

D’aquests dos minerals se’n extreu el tàntal i el niobi.
Els dos presenten gran importància sobretot en la indústria electrònica, com per exemple el tàntal presenta una gran resistència a la calor i unes determinades propietats elèctriques.
També té un gran interès econòmic, i és fonamental en aparells per a les telecomunicacions. El tàntal i el niobi són utilitzats en gairebé tots els dispositius electrònics: telèfons mòbils, aparells GPS, televisions de plasma, ordinadors portàtils, aparells PDA i MP3, etc.
El niobi té utilitat en la fabricació d'acers, sobretot els inoxidables que han d'aguantar altes temperatures, com els dels motors a reacció. També intervé en la fabricació d'imants superconductors per a ressonàncies magnètiques.
El fet d’extreure quantitats de Coltan aporta certs problemes socials, com per exemple la pobresa actual d’algunes zones és en part, fruit de les quantitats que es van extreure de la República Democràtica del Congo entre el 1998 i el 2002.
L’extracció de quantitats de Coltan, és a dir l’explotació minera, comporta greus problemes sanitaris, fins i tot ha arribat a provocar la mort de milers de persones a la zona d’Uganda i altres indrets. Alhora, a part de provocar problemes sanitaris, també provoca conflictes laborals, ja que no és una feina fàcil i acaba sent gairebé d’esclavatge.

En conclusió, l’ús del Coltan, és beneficiós en indústria electrònica, etc., però a la vegada perjudicial per nosaltres mateixos, la salut dels que ho tenen més a l’abast i pel medi ambient.

CANVI CLIMÀTIC

Quines en són les
causes?

El clima és un sistema complex determinat per la radiació solar, la rotació de la Terra, la composició química de l’atmosfera i les variacions físiques dels oceans. En aquest sistema hi intervenen igualment alguns elements físics com ara el glaç, la neu i la superfície terrestre. Les parts d’aquest conjunt es relacionen a través d’intercanvis energètics i de fluxos de materials, que són l’origen de que el clima no sigui una variable exclusiva d’una localitat concreta, sinó de regions més o menys grans.

Els components del sistema climàtic condicionen el clima mundial o regional ja sigui:

• modificant la composició de l’atmosfera terrestre, modulant l’absorció i la transferència de l’energia solar i, afectant a la reflexió de l’energia infraroja cap a l’espai;



• alterant les propietats de la superfície terrestre ja sigui cobrint-la en alçada com fan els núvols o tapant-la arran de terra com fa la neu i el glaç;



• redistribuint horitzontal i verticalment la calor d’una regió a l’altra per causa dels moviments de l’atmosfera i els corrents marins.

En condicions naturals les diferents variables que poden incidir sobre el clima es troben compensades per la pròpia dinàmica dels sers vius que conformen la biosfera. I això ha estat així fins a l’inici de la revolució industrial, quan es comencen a utilitzar fonts d'energia procedents de combustibles fòssils.